Linyola, possiblement batejada així pels romans en referència als conreus de lli de l’època, va agafar un veritable relleu a finals del segle IX, quan es va convertir en la capital de la comarca anomenada Mascançà. Al llarg dels segles el poble va tenir diverses etapes de creixement intramurs fins que, a finals del segle XIX, es va desbordar i expandir fora de les muralles. 

Així doncs, es pot considerar que Linyola es divideix en dues parts fonamentals: el nucli antic o medieval i l’eixample. 

 

Nucli antic

Pels carrers del nucli històric de Linyola podem descobrir diversos emplaçaments i elements patrimonials datats en l’època medieval. 

 

Casa de la Vila

      

En els seus orígens l’actual ajuntament era un gran casal renaixentista habitat per famílies riques (s. XVI-XVIII). La seva construcció, ideada pel linyolenc Joan Fornés, es va iniciar el 1556 i es va finalitzar tan sols un any després. Pel que fa als elements més tècnics, la casa de la vila presenta arcades de mig punt, finestrals amb pilastres a cada costat i uns capitells decorats amb figures humanes, -exceptuant una finestra on apareixen figures monstruoses o caricaturitzades- i un entaulament de tipus clàssic. 

 

Cal Formiguera

   

A  tocar  de  l’Ajuntament  ens  trobem  amb  l’actual Cal Formiguera. En l’antiguitat aquest edifici era  un  casal      senyorial i,  tot i que no es coneix amb precisió la datació de l’obra, té algunes correspondències amb la casa de la Vila,  corresponents als segles XVI-XVIII. Així i tot, aquesta obra arquitectònica presenta diverses intervencions i  remodelacions posteriors. 

Plaça i monument Maria Mercè Marçal: Tot just darrere de l’edifici Cal Formiguera ens trobem amb la Plaça Maria  Mercè Marçal. Aquesta, duta a terme per encàrrec de l’Ajuntament aquesta mateixa dècada, és dedicada a la narradora,  poetessa i activista del poble veí, Ivars d’Urgell. 

 

Plaça Àngel Guimerà

   

Darrere l’església de Santa Maria i propera a l’Ajuntament s’emplaça aquesta petita plaça on es troba el monument al Sagrat Cor datat de l’any 1949 i que, originalment, es trobava a la plaça de l’Església. 

 

Monument memorial en record als morts de la Guerra Civil

     

L’artista Catherine Huaman va ser l’encarregada d’idear aquest monument que posa nom a les víctimes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Es tracta d’una obra molt nova que té per objectiu no oblidar els fets que van tenir lloc en aquest període nefast i que la posterior dictadura tampoc caigui en l’oblit. 

 

Plaça de l’Església

Aquesta és una de les places més representatives del poble. Era ja, des del segle XVI, un lloc de trobada dels linyolencs i, fins a l’actualitat, continua essent un escenari d’actes i esdeveniments cerimoniosos. Cal destacar, també, els emblemàtics porxos que l’acompanyen i la fan una plaça única a la vila.

 

Església de Santa Maria

         

De presència contundent, l’Església de Santa Maria és un edifici que va ser encarregat i pagat pel poble de Linyola l’any 1586. Finalitzada el 1600, es pot observar com l’interior és una sola nau molt àmplia amb altars laterals entre contraforts massissos que sustenten l’arc de mig punt dels laterals i els arcs gòtics de la volta. La façana, senzilla, presenta un aspecte compacte. La porta és d’arc de mig punt emmarcada per columnes adossades i rematada per frontis trencat i decoració de tipus vegetal. Està catalogada com un Bé Cultural d’Interès Local. Tots els interessats en fer-hi una visita guiada es poden adreçar al 973575093.

 

Campanar de l’església

Al final del segle XVI l’arquitecte Bartomeu Roig va ser contractat per construir el campanar de l’església. Aquest és vuitavat i compta amb quatre torres de vigilància. És, per les seves característiques, únic a tot Catalunya. Avui, també és un fantàstic mirador a 360 graus.  

 

Antics portals

Quan el poble s’arraulia entre les seves muralles protectores, només algunes portes permetien l’intercanvi amb l’exterior. Se sap que a Linyola hi havia tres portals, els quals marquen el perímetre del poble medieval i, també, els camins que portaven a les principals ciutats de l’entorn: Lleida, Bellpuig i Agramunt. 

 

Eixample 

A partir de 1881 l’Ajuntament de Linyola va decidir eixamplar la vila. Es van enderrocar les muralles i els portals, i el poble es va expandir cap als ravals fins a formar una unitat. Passejant per la zona més nova del terme hi podem descobrir diversos elements arquitectònics i d’interès:

 

Plaça 11 de setembre

      

Aquesta plaça és un monument a la Diada Nacional de Catalunya i es consolida com l’emplaçament on es duu a terme l’ofrena floral en aquest dia tan assenyalat per tots els catalans i catalanes. A més a més, també compta amb un parc infantil que posa títol al nom informal de la plaça conegut per tots els linyolencs: La Barqueta.

 

Plaça i monument Pau Casals

            

Aquest monument, emplaçat a la carretera Pons i Arola, on també es troben la biblioteca i la llar de jubilats, ret homenatge al geni català del violoncel, Pau Casals. 

 

Antic escorxador municipal

      

Resseguint la carretera Pons i Arola i, en direcció a Bellcaire d’Urgell, ens trobem amb l’antic escorxador municipal. Es tracta d’un edifici modernista d’inicis del segle XX que és considerat un dels elements patrimonials més destacats del poble. En l’actualitat s’utilitza per fer exposicions itinerants o altres tipus de tallers i activitats. 

 

Plaça Planell

    

La Plaça Planell és la més gran i cèntrica del poble, un punt de trobada de tots els vilatans. Fins a l’any 1830, però, era una gran bassa d’aigua. En aquell moment, l’Ajuntament va decidir fer-ne el buidatge al·legant motius sanitaris, però no va ser fins al 1899 que es van començar a urbanitzar els terrenys de l’entorn. 

 

La Creueta dels Olivers

      

Abans d’entrar de ple al Camí de Poal ens trobem amb la Creueta dels Olivers. De fet, històricament les creus de terme s’acostumaven a ubicar prop de les entrades o portals o a l’inici dels camins. El motiu? Donar la benvinguda o acomiadar els transeünts i els carruatges. Aquesta emblemàtica creu de Linyola està documentada des del 1814, mentre que la base és anterior a aquesta data. El fust va ser fet l’any 1951 per Francesc Sumalla. 

 

Plaça el Sitjar

      

Ben a prop de la Creueta dels Olivers i de la bàscula es troba la Plaça el Sitjar. Aquesta es consolida com un espai verd, amb gran quantitat d’arbres i plantes aromàtiques on anar per fugir d’altres places més transitades. Així mateix, compta amb un parc infantil amb diversos gronxadors pel gaudi dels més petits.