El primer que ens va advertir és que estem molt mal acostumats a la ficció, i que la realitat no va tan ràpid en la resolució de les investigacions i proves a fer.
Ens va explicar un dels principis més importants en els mètodes científics: el principi d’intercanvi de LOCARD: cada vegada que es fa contacte amb una cosa, persona o lloc, el resultat és un intercanvi de materials físics: adn, cabells, fluïds corporals, fibres…no importa on vagin els criminals, ells s’emporten “algo” i alhora també deixen “algo”en el lloc del crim.
La policía científica, investiga l’escena, fa una IOTP, és a dir, una Inspecció Ocular Tècnico policial. També recull declaracions de testimonis, víctimes, posibles denúncies, pregunta als veïns…i per tot això, aplica tota una sèrie de DISCIPLINES:
- Lofoscòpia: que fa referència a les empremtes digitals
- Documentoscòpia: intentar reconéixer documents falsos
- Informàtica forense: com per exemple la pornografía infantil
- Grafística: identificació del traç d’escriptura
- Balística: les beines o casquets, les microlesions, les bales…
També va explicar-nos com extreure les empremptes amb els diferents reactius: 12 punts identificatius, així com també les llums forenses,i el luminol que fa “meravelles” quan detecta la sang que s’ha netejat prèviament…
Ens va deixar clar que una prova per íi sola, no significa res, tot,absolutament tot, s’ha de contextualitzar en el moment del crim: on s’ha localitzat la prova, a qui identifica la prova, quin tipus de prova és…
Una vegada acabada la ponència, el públic va animar-se a fer multitud de preguntes que normalment ens fem quan veiem les sèries televisives, però que avui, tenien resposta.
Una de les més curioses va ser el cas dels bessons univitelins, que tenen les mateixes empremtes, i també la que poc a poc va introduint-se la identificació facial.
No cal dir que va ser una ponència molt interessant i molt clarificadora i que ara, tots plegats, som una mica més CSI…
Moltes gràcies Sergent!
