Ajuntament de Linyola Administracions públiques Linyola Lleida
Ajuntament de Linyola Administracions públiques Linyola Lleida
Ajuntament de Linyola Administracions públiques Linyola Lleida
Ajuntament de Linyola Administracions públiques Linyola Lleida
Ajuntament de Linyola Administracions públiques Linyola Lleida

AULES D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE LINYOLA

El passat 12 de maig vam tenir el plaer de comptar amb la presència d’Oriol Amat, Catedràtic d’Economia Financera.

31/05/2018

El passat 12 de maig vam tenir el plaer de comptar amb la presència d’Oriol Amat, Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra i President de l’ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció).

La xerrada era sobre “Les empreses que menteixen”, és a dir, com maquillen o més ben dit, manipulen els seus registres per obtener diferents tipus de beneficis, cosa que actualment està tan de moda…

Ens va parlar dels diferents tipus de fraus, legals, com les estimacions, i il.legals, com les falsificacions. Ens va explicar que la majoria de fraus es detecten:

. per delació d’algú altre, un 42%

. per casualitat, un 25%

. per controls d’empresa, un 16%

. per auditoria interna, un 14%

. per auditoria externa, un 3%

En una altre registre, van sortir a colació, els paradisos fiscals, com per exemple l’illa de Sack: hi viuen 300 persones i hi ha registrades 140.000 societats!! El motiu: una baixa tributació, cap obligació d’informar el que fan, només es necessita un administrador i només cal pagar una lliura esterlina a l’any…

També va comentar com es la “porta” del frau, com s’hi entra: per motivació, per enganyar, per robar diners, per aconseguir prèstecs…i també quin és el perfil del defraudador: arrogància, intencionalitat, capacitat d’engany…I també com actua després del frau: canvis d’hàbits, opulència, molta ostentació…

Va explicar-nos casos tan mediàtics com el cas Madoff als EEUU, amb la pirámide dels interessos i les inversions, també el cas Enron, amb 3.000 filials a les illes Caiman i no les consolidava, però deixant-nos clar que a EEUU, “qui la fa, la paga”.

En les seves conclusions va remarcar que sobre tot :

  • s’ha de protegir els estalviadors,
  • s’ha d’estar informat,
  • hi ha senyals d’alerta que s’han de tenir en compte (bonus agressius, acomiadaments, caiguda de vendes..),
  • quan l’empresa no va bé, el millor és dir la veritat i proposar millores.

Va fer referència al Sr Galbrait, un del economistes més prestigiosos de tots els temps, que va dir que sobre les inversions hi ha dos tipus d’economistes: els que no en tenen ni idea i els que no saben ni això!

No cal dir que va ser una tarda magnífica amb una llicó magistral sobre economía explicada de manera molt propera i que va fer les delícies de tot el públic assistent.

Oriol, moltíssimes gràcies!!!

 

Amb la colaboració de: